Glosari i Dramatis Personae de la Crònica Procesum de Nostradamus

Glosari i Dramatis Personae de la Crònica Procesum de NostradamusCrònica Procesum

les Afortunades: Nom mític de les Illes Canàries (Fortunatae Insulae) a la mitologia grega i romana.

Arconts: Magistrats de l’antiga Atenes, i suposadament els consellers del govern.

El ballarí de Gerunda: Miquel Iceta, secretari general del PSC, i que fou batlle de Girona (Gerunda en llatí). És conegut per ballar a l’escenari polític. També se’l coneix com la “mandonguilla ballaruga”.

Barons: Apel·latiu utilitzat sovint per a referir-se als presidents autonòmics.

Bastida: Estructures de govern.

Bon Home: Referencia a Oriol Junqueres. Bons Homes era el nóm genèric donat als catars. La seva pública confessió catòlica i definició com a “bona persona” fa que els investigadors donin com a “molt probable” la identificació.

Bufó: Pel context de les profecies i el cararcter del personatge, els experts creuen que es tracta de Gabriel Rufian.

Cancelleria: A molts països llatinoamericans, la “cancilleria” designa el Ministeri d’Afers Exteriors. Es creu que fa referència al Ministeri de Política Territorial espanyol.

Casa del arbre: Com que la identificació de personatges que viuen a la “casa de l’arbre” és coincident amb els presos polítics que són a Lledoners, i que un lledoner és un arbre, s’identifica amb la presó de Lledoners.

Casa de la muntanya: Identificació de la presó de Can Bases, situada dalt d’un turó a prop de Figueres.

Cèsar: El president del “Gobierno de España”.

Colònies: Probable referència a les Comunitats Autònomes de l’antiga Corona d’Aragó.

Compte exiliat o compte del Consilium: Suposada referència al president de la Generalitat Carles Puigdemont, president del Consell per la República.

Consilium: Referencia al Consell per la República.

Consilium del Emperador: Consell d’Europa.

La de la creu: Probable referència a Lorena Roldán, diputada per Ciutadans, el color del qual és el taronja.

Doctora del joc: Clara Ponsatí es doctora en Economia i és especialista en la Teoria de Jocs.

Dona dels números: Un altra manera de referir-se a Clara Ponsatí.

Emperador: La Unió Europea. Com ho era el Sacre emperador romangermànic, és l’autoritat més gran a Europa.

Escollits: Càrrecs electes que formen part del Consell de la República.

Gremis dels jutges: Associacions judicials.

Horitzó: Moment indefinit en què es materialitzarà un nou embat a l’estat espanyol per assolir la independència.

Imperi del Centre: És acceptat que es refereix al “Gobierno de España”.

L’insular: Per referencias a una illa, és, suposadament Salvador Illa.

Jordi a l’arbre: Jordi Sanchez, president de Junts per Catalunya.

Jurista del Nou Món: Manera de referir-se a l’advocat Xilè Gonzalo Boye.

Jutge de la Plana de Castella: Manera que té Nostradamus d’anomenar al Jutge del Tribunal Suprem nascut a Burgos, Pablo LLarena. Es pensa que fa un joc de paraules amb el llatí “plana” que significa “llano” en Castellà i el seu cognom.

Jutges de la mare patria: Els especialistes creuen que fa referència als “jutges patriotes”, és a dir, els jutges que posen la pàtria davant la llei, pertanyin al tribunal que pertanyin. En aquest context fa segurament referència als jutges que han aplicat el lawfare per a poder condemnar els presos polítics amb una suposada raó d’estat.

Jutges de la moneda: Referència al Tribunal de Cuentas, encarregat de vigilar les despeses, suposadament il·legals, realitzades pels organismes públics.

Gremis de la demos: Nostradamus es refereix als partits polítics com a Gremis de la demos.

Ítaca: L’independència, el final del viatge d’Ulisses.

La lider farisea de les corts: Referencia a Laura Borràs, que sent presidenta del Parlament, “les corts”, va fer alló que va dir que no faría, acceptar el cessament de Pau Juvillà per la Junta Electoral.

La Marca: Antigament, la Marca Hispànica dels francs i origen polític de Catalunya.

Massacre dels escites: Guerra entre Rússia i Ucraïna. Els escites van ser un poble nòmada que va habitar les planures d’Ucraïna.

Mentrestant: Període de temps que transcorre fins que no arriba l’horitzó.

Mirall que és mou: Es creu que Nostradamus fa servir el mirall per a referir-se a la televisió i el “mirall que es mou” podria ser el programa “Tot es mou” de TV3.

Montanya dels jueus: La montanya de Monjuïc a Barcelona.

Morats: Suposadament, simpatitzants de Podemos.

Perdó: Els indults.

Plebeus: La gent del carrer, en contraposició als polítics.

Portadors del feix: Suposada referència als feixistes. El feixisme italià va adoptar com a símbol els feixos dels lictors romans (d’aquí el seu nom), símbol del imperium, és a dir, l’autoritat per governar. Els dictadors romans tenien dret a fer-se acompanyar per 24 lictors.

Quart poder: Nostradamus utilitza aquesta expressió de la mateixa manera que en l’actualitat, al referir-se als mitjans de comunicació.

rei Pere: Probable referència al President de la Generalitat, Pere Aragonès.

Sinistra de la res publica: Es creu que fa referencia a Esquerra (sinistra) Republicana (de la res publica) de Catalunya.

Sisé Borbó de mal nom: Nom que Nostradamus utilitza per referir-se a Felip VI. De mal nom suposadament en referència a Felip V, el Borbó que va imposar el “Decreto de Nueva Planta”, encara que els quatre felips anteriors no fossin Borbons.

Sublim Porta: En temps de Nostradamus, era el nom donat al govern i palau del sobirà de l’Imperi Otomà, i per tant s’entén que es refereix a Turquia.

Taronja: Color del partit polític Ciutadans.

Temple del teatre: El gran Teatre del Liceu.

Treva: Hom interpreta la “treva” com la taula de diàleg amb el Gobierno, en contraposició a la “guerra”, representada per la vía unilateral.

Tribu: Els catalans independentistes.

els verds: Color del partit polític Vox.

Vermells: Suposadament, simpatitzants del PSOE.

Veu del demos: El “demos” és el poble en grec, així que “la veu del demos” s’ha interpretat com unes eleccions, o bé, l’opinió pública.

la Villa: Madrid, “villa y corte”.

XXVI milions: Resumint, és la “antiespaña“. Clarivident referència de Nostradamus al xat en el que un general retirat desitjava afusellar 26 milions d’espanyols. També deia que Espanya estava fragmentada entre bons i dolents. Suposadament volia afusellar als dolents que no pensaven com ell.