Magufadas

Sobre a qui vas trobant pel camí

Ja va uns mesos que estic fent un curs d’iniciació a la jardineria. Més que les plantes el que m’agrada és el paisatgisme i els jardins.
Llegint el llibre “Historia de los estilo en jardineria” de Francisco Páez de la Cadena m’he trobat amb persones inesperades. Resulta que Francis Bacon, el filòsof anglès, pare de l’empirisme, va escriure un tractat sobre jardineria (Of Gardens 1625) en què proposava noves fórmules per al disseny de jardins, en què s’avançava en més d’un segle a qui més tard es coneixeria com el paisatgisme anglès. Bacon va escriure que la jardineria era “the purest of human pleasures”.

Jardins del Teatre Grec

L’altra persona que m’he trobat és Anthony Julian Huxley, nebot del més famós Aldous Huxley, autor de “Un món feliç” i fill de, potser no tan conegut, el biòleg Julian Huxley primer director de la Unesco. Anthony Julian Huxley, va ser un botànic i horticultor que el 1978 va publicar un llibre sobre la història de la jardineria força interessant. Per la seva banda, el seu pare Julian va ser un dels pares de la moderna síntesi de l’evolució, un camp de treball en el qual la selecció, egoista i de grup, en són un component molt important.
La selecció de grup, un tema que em crida molt la curiositat, ja que incorpora actes altruistes que, a priori, no tindrien explicació dins el paradigma de la selecció natural en el qual s’intenta és que es transmetin els teus gens, i no els d’altra persona. És un d’aquells comportaments complexos en què la suma de 2+2 no són 4, emergeix una cosa diferent molt més complexa. En parlarem un altre dia.
Una comunitat humana en la qual només importés el component individual i egoista de la selecció, no seria una societat humana, seria una lluita constant de tots contra tots. Una societat en la qual només importés el component altruista, s’assemblaria a un rusc d’abelles. Una societat rusc és el que Aldous Huxley descriu a la seva novel·la “Un món feliç”. Està clar que la relació intel·lectual d’Aldous amb el seu germà Julian era molt estreta.
Per altra banda, al llibre més interessant que vaig llegir l’any passat, i probablement d’aquests últims 5 anys, “Vida, la gran història” de Juan Luis Arsuaga, es parla molt ,entre moltes altres coses, sobre biologia i l’evolució mitjançant a selecció i el pare d’Anthony, Julian, va apareixent aquí i allà durant la lectura del llibre.
En definitiva, agafes un camí potser una mica apartat, aparentment senzill, i a mesura que hi camines et vas adonant de l’interès que té i les subtileses que amaga i, de sobte, et trobes coneguts que no esperaves trobar, però que ben pensat és lògic car que el nostre cervell, com diu Kahneman a “Pensar rápido, pensar despacio” busca coses conegudes i té un biaix a establir patrons que en molts casos ens porten a recorre el mateix camí una vegada i una altra, pot ser que amb diferents matisos.

Bibliografia:

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *