Magufadas

Sobre els aprenentatges i conseqüències del confinament

Ara que els carrer es tornen a omplir de cotxes, soroll i contaminació podrien reflexionar sobre què em vist que és possible fer i aconseguir reduint la mobilitat de les societats.

Una de les més visibles a estat el teletreball, centenars de milers de persones a Catalunya han teletreballat, probablement la majoria ho han fet per primera vegada a la vida i no per això s’ha enfonsat el món. El teletreball en massa és possible. Els mitjans tècnics ja els teniem, potser el confinament serà l’empenta necessària per tal d’adoptar-lo de forma més ferma.

Però el millor del teletreball no és el senzill fet de treballar des de casa, són les seves conseqüències. Si treballem des de casa, no ens cal un cotxe o utilitzar el transport públic per a desplaçar-nos, per tant contaminem menys. Si utilitzem el cotxe menys sovint, és provable que no ens calgui un per a tindre’l tancat al garatge, així que ens podem decantar per a utilitzar-ne un de compartit quan ens calgui, de forma que encara contaminem menys i generem menys residus estalviant els que es generen durant la producció del cotxe. Menys cotxes pels carrers, vol dir menys infraestructures monstruoses per evitar embussos a les hores punta, infraestructures molt costoses de construir i de mantenir, uns diners que es podrien destinar a l’educació i a la sanitat. Els diners destinats a l’educació fan més per disminuir la pobresa que una autopista de quatre carrils. Infraestructures que també destrossen el paisatge i el territori.

Un aprenentatge pot ser adonar-se’n de la paradoxa que suposa la necessitat de creixement econòmic en l’actual sistema econòmic. No ens podem parar, si ens parem, l’economia s’enfonsa. És la mateixa trampa en la que vam caure amb l’adveniment de l’agricultura. Un cop adoptada va representar un creixement demogràfic impossible de sostenir si no és amb els productes dels cultius. Si deixaves de ser agricultor, els teus nombrosos fills, nascuts i alimentats gràcies als cultius, es moririen de gana. El problema avui en dia, és que aquest creixement econòmic no és sostenible amb els recursos del planeta.

Un altre conseqüència del confinament, aquesta negativa en el meu parer, pot ser la fi de molt petit comerç. Em pogut passar un més sense visitar les botigues, el que volien ens ho portaven a casa, on sempre hi havia algú, el que ens evitava la incomoditat de tindre que anar a recollir-ho ha alguna oficina de correus o servei courrier. Als Estats Units fa temps que han batejat el fenomen per el qual els grans distribuïdors de productes per internet, com Amazon, estan acabant amb el petit i gran comerç, en diuen “retail apocalypse“.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *