Magufadas

Sobre l’estratègia

El dissabte em vaig emportar una gran sorpresa en trobar una edició en castellà d’un llibre que feia anys buscava de segona mà sense èxit. L’edició anterior, de l’any 1989, la va publicar el Ministerio de Defensa. Es tracta d’Estratègia de sir Basil Liddell Hart. Si et sona l’Art de la Guerra de Sunzi o De la guerra de Carl von Clausewitz, aquest llibre de Sir Basill Liddell Hart és el tercer en conformar la trinitat de llibres que has de llegir sobre estratègia. Per a dir-ho simplement, l’estratègia són el conjunt de plans i accions que ens han de portar a aconseguir un objectiu. La manera pràctica en què s’implementen aquest pla o accions serien la tàctica. En llegir el pròleg he afegit un llibre a la llegenda sobre els llibres que en John Kennedy consultava durant la crisi dels míssils de Cuba. Ja ho vaig comentar en una altra entrada, un era Els canons d’agost de Barbara Tuchman i un altre, ho desconeixia, Estratègia de Liddell Hart.

L’estratègia és quelcom que no és exclusiu de la guerra, es pot aplicar en qualsevol aspecte de la vida: aconseguir la parella estimada, un objectiu vital, la independència d’un país… i, ja que parlem de llibres i de independència, una de les coses que més en sorprenen en llegir M’explico, és la falta d’una estratègia per arribar a l’objectiu que es proposava. Està clar que el president Puigdemont no tenia una còpia d’aquest llibre a la capçalera del seu llit a Canonges. Per entendre-ho, el referèndum de l’1 d’Octubre era un mitjà per aconseguir la independència, un moviment tàctic per donar legitimitat democràtica a un procés. Però la falta d’una estratègia clara de com arribar a la independència va fer ens centréssim en el referèndum, convertint així el que era un mitjà en un fi. Després del referèndum no sabien què fer. I aquí seguim encara. De fet, no sé si poden concloure un efecte de causalitat entre la pobresa del contingut de les pàgines a la Viquipèdia sobre sir Bassil Liddell Hart i Carl von Clausewitz, o el fet que la pàgina tàctica ens redirigeixi a la d’estratègia, i la situació en què ens trobem. A veure si amb la reedició del llibre aconseguim tindre alguns conceptes clars i podem arribar a algun lloc.

L’aportació teòrica que Liddell Hart fa a l’estratègia és el que ell anomena “aproximació indirecta”. Després de l’estudi de molts conflictes militars, arriba a la conclusió que les estratègies més exitoses són aquelles en què en lloc d’intentar arribar a l’objectiu per la via més directe, allà on probablement també t’espera l’adversari i ha acumulat les seves forces, és millor triar una via indirecta, més llarga potser, però inesperada per al teu adversari i per tant més efectiva en termes cost/benefici. Per exemple, i seguint amb la independència, la línia directa seria la confrontació de legalitats entre l’estat espanyol i el govern de la Generalitat, una DUI. Una via indirecta seria buscar una sentència del TSJE declarant que la secessió no és un delicte a la UE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *