Magufadas

Sobre l’origen de Barcelona i una sortida guiada molt interessant

El dissabte 5 de juny a la tarda vaig anar a la visita guiada que el Museu d’arqueologia de Catalunya ofereix amb el títol d'”Una passejada pel Montjuïc més desconegut“.

No explicaré aquí tots els temes que es van tractar per que seria lleig (això si, m’he fet una extensa nota per a mi a l’Evernote) i perquè val la pena que hi aneu. No és sols que el contingut de la visita sigui molt interessant, és que la persona que la fa s’ho mereix. Apassionada, entregada, peculiar (perquè no dir-ho), és més del 50% de la visita. Quan trobes algú així d’implicat, tant és el temari (no és el cas), la visita queda impresa a la memòria. Ja és la segona vegada que em passa i és just reconèixer la feina ben feta.

Ja a l’última part de la visita, després d’un torrent d’informació aclaparador, vam arribar al costat del Palau Sant Jordi, mirant al delta del Llobregat i es va parlar sobre l’origen de la ciutat romana de Barcelona, sobre el qual la guia explica una teoria entre seriosa i divertida en la manera de presentar-la. Moltes de les dades exposades no les coneixia així que us les explico. Però s’ha d’anar pas a pas.

Això, ni és una exclusiva, ni una novetat, ni el resum de la teoria del MAC, ni res de res. És quelcom que escric amb informació recollida aquí i allà, amb 4 apunts magufos meus, per què m’agrada i ho trobo prou interessant.

Començarem explicant que les ciutats iberes és construïen dalt de muntanyes o turons, el millor exemple a Catalunya es troba al poblat d’Ullastret. La muntanya de Montjuïc disposa de fonts naturals d’aigua, cosa que no és el cas del pla de Barcelona. S’han trobat sitges ibèriques per al gra enormes, d’una grandària que no és habitual.

La costa del cantó sud de Montjuïc, la que dóna a la desembocadura del Llobregat feia, en època ibèrica i romana, un petit entrant que donaria certa protecció a embarcacions, i que junt amb la desembocadura del Llobregat, i potser fent remuntar una mica els vaixells riu amunt, oferiria protecció fins i tot a les llevantades. És a dir, hi havia un port, i bo.

Existeixen (bé, existien. D’una d’elles es va perdre la pista, ja m’entens) dues monedes ibèriques de plata amb el nom de Barkeno. Sols una ciutat important té la riquesa necessària per encunyar moneda.

L’escenari doncs podria ser aquest: Una ciutat ibera important, prou poderosa i rica, que era un nucli exportador del gra de l’interior, que baixaria en vaixells pel Llobregat.

On estan aleshores les restes de la ciutat? Doncs s’hi ajunten diferents explicacions. Primer, potser la ciutat va ser abandonada després de ser destruïda?, es va oposar a Roma en algun moment? Ja hem dit que les ciutats iberes es construïen a dalt de muntanyes. La ciutat de Barkeno, hauria estat construïda al cim de Montjuïc, un punt estratègic a on hi han existit diverses fortificacions. L’última, la fortalesa actual. Les fortaleses com la construïda a dalt de Montjuïc, no són un castell, encara que l’anomenem així. Un castell alça els seus murs des del terra. Una fortalesa s’enterra per a no exposar els murs a l’efecte dels canons. El millor exemple a Catalunya és la de Sant Ferran a Figueres, és una fortalesa immensa de la qual no es veu res des de baix a la ciutat. És a dir, per a construir la fortalesa de Montjuïc es va excavar, potser arrasant amb el que quedes de la ciutat ibera. Per altra banda, Montjuïc ha sigut des d’època romana la pedrera de Barcelona. Tant les pedres de l’antiga Barkeno poden haver sigut utilitzades per a noves construccions (una pràctica ben coneguda arreu del món) com les diferents pedreres existents poden haver destruït les restes de la ciutat.

Per què després es va construir una nova ciutat al Mont Tàber del pla de Barcelona? No hi ha aigua, es va haver de portar de Montcada i Reixac. No tenia port, així que no era un centre comercial important. Mai va ser més que una petita ciutat de províncies.

I aquí deixo que aneu a la visita i que la conductora us expliqui la seva, entre seriosa i divertida en les formes, teoria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *