Sobre Portic i similars, la propietat de les dades i la competitivitat (II)

Author:

La veritat és que no havia pensat afegir una segona part a la primera, però mira, vas pensant en un tema i surten més coses.

Bé, que està fent Portic , i altres? ocupar el lloc que ahuria d’estar ocupant l’iniciativa privada amb l’objectiu de capturar rendes. La captura de de rendes (del anglés reent-seeking) implica la extracció de valor no recompensat a altres sense fer cap contribució a la productivitat com obtindre el control de terres i recursos natural preexistens (aquí entrarien les dades).

Per altra banda, exerceix el monopoli de les dades i, com pasa sovint quan hi ha monopolis, no tenen cap incentiu per innovar. Un exemple: a finals del 2020 Portic va tindre que proporcionar una aplicació executable a l’ordinador per que el front end de la web utilitzava Flash Player, una tecnología que va tindre la seva edat d’or fa uns 15 anys, el jurasic en programació. Adobe, la propietaria de Flash Player, deixava de donar suport i actualitzacions de seguretat per al Flash el 31 de desembre del 2020. Si no és per aquest motiu, encara segirien igual.

Un altre cosa que pasa amb els monopolis és que impedeixen la destrucció creativa, de la que Schumpeter deia que “El procés de Destrucció Creadora és el fet essencial del capitalisme”. El concepte descriu el procés d’innovació d’una economia de mercat que consisteix en la destrucció d’empreses i models de negoci antics degut a la creacio de nous productes. Aquí aixó no passa, tenim Portic i res més. I això passa per que tenen el monopoli de les dades. Si no el tinguesin potser un altre operador economic oferiria altres solucions i serveis com, per exemple (i és quelcom molt preguntat), integrant dades de diferents origens, quina és la cua, i temps d’espera, per entrar a una terminal.

Son com “el perro del hortelano, que no come ni deja comer”.

El paper de l’administració és regular, una regulació senzilla i justa, que permeti als operadors econòmics tindre seguretat en quines són les regles de joc, i que aquestes permetin que puguin competir entre ells en igualtat de condicions. La tasca dels ens públics és vetllar perquè aquestes regles es respectin. Tot això és de primer d’economia. Això és el que fan els països del nord d’Europa, i els hi va bé. Si us interessa més el tema a l’Institut Ostrom segur que en trobareu més informació.

Un altre tema interessant es per què a moltes persones ens sembla bé, o ens ha semblat bé, aquest paternalisme, si que és això i no quelcom més fosc, de l’administració en ocupar-se de tasques que hauria de deixar als operadors econòmics?. Perquè allò que no és just i que sols beneficia a uns pocs es perpètua perquè nosaltres o permetem, però això ja és tema per una altra entrada.

#allibereulesdades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.