Magufadas

Sobre Portic i similars, la propietat de les dades i la competitivitat

Aquest és un escrit que inicialment estava pensat per linkedIn, així que potser no coneixes que són algunes de les coses que anomeno, però entendràs el sentit final de què explico.

Per altra banda, potser m’equivoco en qui és qui, i participa en què, però crec que no afectarà massa al fons de la qüestió.

Els ports són de titularitat estatal, és a dir pública, les terminals que hi treballen tenen concessions per a un període de temps. Els ports són operats per ens públics, en el cas de Barcelona per l’Autoritat Portuària de #Barcelona (APB). La APB participa en una empresa amb la Caixa, el Banc de Sabadell i la Cambra de comerç, anomenada Portic, que trafica amb les dades generades a les instal·lacions de l’estat, operades per un ens públic i cobra unes quotes per fer us d’aquestes dades a través de la seva aplicació, l’única manera d’operar al port. Aquesta pràctica té un nom, i no és bonic.

Fa uns anys vaig treballar a Maersk, una naviliera danesa. Dinamarca és uns dels països més competitius del món. Aquesta naviliera es negava a entrar al joc. En aquell moment no ho entenia i pensava que hi havia quelcom d’actitud prepotent (ja sabeu, era Maersk) i que ens complicava la vida a tots. Havien de passar per l’embut!. De fet vaig sentir fa poc una frase semblant fa poc a propòsit d’una altra empresa que no és a Portic.

Sovint sentim, o llegim, a les notícies que la competitivitat de les empreses espanyoles és de les més baixes d’Europa, i a força de sentir-ho, et preguntes per què. De vegades això de la competitivitat és quelcom abstracte, i no acabes d’entendre-ho. Bé que l’empresa negocia amb els seus proveïdors qui li ofereix el millor servei al preu més baix, oi?. La poca competitivitat es produeix en entorns on no hi ha prou actors econòmics, i els actors econòmics els evites posant-hi barreres d’entrada. És ha dir, Col·legis professionals, llicències públiques, necessitat de registrar-se, amb unes condicions, per a portar a terme una activitat econòmica, monopolitzant dades…

Les empreses que volen treballar als ports de l’estat tenen uns costos econòmics a Espanya més grans que no pas a altres països, mitjançant aquestes barreres d’entrada. Paguen a Portic, paguen a ValenciaPort, etc. De quina manera l’empresa a on treballes equilibra la balança de despeses per tal de no perdre competitivitat?, collant els seus proveïdors i… gastant menys en sous. És així com una cosa abstracta com la “competitivitat de les empreses” t’acaba afectant.

Estem ja a l’era de la informació, del big data, de la intel·ligència artificial. Totes aquestes tecnologies necessiten dades!l. Les empreses, per innovar necessiten aquestes dades, estudiar-les i aplicar-les per millorar processos, automatitzar tasques repetitives, en fi, per a ser més competitius.

Les dades que es generen als ports haurien de ser públiques i de lliure accés, amb protocols documentats. Les operacions al port haurien de poder ser integrades a qualsevol sistema d’una empresa que hi vulgui operar mitjançant un protocol estàndard i obert d’intercanvi de dades. Qualsevol empresa que vulgui oferir solucions informàtiques per a la integració d’aquestes dades, ha de poder fer-ho, mitjançant l’anàlisi d’aquestes dades i els protocols oberts.

L’escenari actual, a Barcelona, és que un ens públic i dues empreses privades (lo de la Cambra no en sé que pensar) treuen profit de les dades generades en un espai públic i posen barreres d’entrada als operadors econòmics.

I un últim apunt. No pretenc atacar a cap empresa, ni menys encara als seus treballadors, més aviat és una queixa a una manera d’entendre sobre que és la “res pública“, que de vegades, algúns entenen que està al seu servei i per al seu profit, i no com un bé comú de tots.

#allibereulesdades

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *