Sobre Tecumseh, el profeta i els col·laboradors

Author:

Acabo de llegir el llibre Tecumseh y el profeta. Los hermanos shawnees que desafiaron a Estados Unidos de Peter Cozzens, la biografia de dos germans de la tribu dels shawnees que van d’oposar-se a l’ocupació de les seves terres per parts dels Estats Units, uns setanta-cinc anys abans que ho fessin Cavall Boix i Bou Assegut, però als boscos d’Ohio i Michigan en lloc de les planures de Dakota i Montana.

És una història trista, igual que un altre llibre del mateix autor, “La tierra llora” més centrat en els indis de l’oest, però amb el mateix final tràgic per als nadius nord-americans. Emigració, aculturació, alcoholisme, malalties i mort. Però més enllà de tota aquesta tràgica història més o menys coneguda, hi ha la biografia d’aquests dos germans que van intentar, un mitjançant la política i la guerra (o la continuació de la política per un altre mitjà com va dir Clausewitz), i l’altre mitjançant una renovació espiritual, coordinat l’un amb l’altre, la unió de les diferents tribus per tal d’oposar-se a l’expansió dels colons. També hi ha altres actors que serveixen per a contrastar la trajectòria dels dos protagonistes.

Tenkswatawa, germà petit de Tecumseh, no era l’arquetip d’un guerrer indi. Maldestre i mal caçador va perdre un ull en un accident amb un arc i fletxa, sent la riota dels seus companys. Va esdevenir alcohòlic molt aviat i durant força anys va ser mantingut, ell i la seva família, pel seu germà Tecumseh. Cap al 1805 va tindre una crisi espiritual de la qual en sortí predicant una renovació espiritual índia en què la tornada als orígens, és a dir, a una manera de viure més tradicional, rebutjant allò que la civilització occidental els oferia, però prou pragmàtica a la vegada per acceptar les armes de foc tan útils per a la cacera, era l’ingredient principal. Va deixar l’alcohol i sembla que es mantingué sobri la resta de la seva vida, i aconseguí el mateix de molts dels seus seguidors. Alhora, la seva renovació espiritual no era exclusiva de la seva tribu, predicava per a tots els indis, a qui els oferia un sentit a la vida en un temps en què l’aculturació, les malalties i l’alcohol feien estralls entre els nadius. Tenkswatawa era el líder d’un moviment de renovació de manual. Els nadius nord-americans segurament sentien vertigen en pensar en el futur cada cop que eren desplaçats dels seus llocs de naixement pels colons europeus, cada cop que una epidèmia de verola matava una part important del poblat i els remeis tradicionals no funcionaven. Arreu del món, en totes les èpoques, alguns éssers humans busquen solucions als problemes del present i del futur en un passat idealitzat a on tot era correcte, segur i funcionava, a un passat al qual s’ha de tornar davant la corrupció dels costums del present. El passat és quelcom segur, inamovible i indubtable, quelcom fàcilment idealitza ble del qual esborrem el fet dolent i del que tan sols recordem el fet positiu. Un retorn al passat és quelcom fàcil de predicar per a qualsevol persona intel·lectualment mediocre però amb una mica de carisma i, sobretot, en un terreny fèrtil a on plantar la llavor. Tan sols cal regar-la amb la fe dels confosos en cerca de respostes. Tenkswatawa prengué el rol de profeta i aportà el vessant espiritual dins el moviment panindi.

Tecumseh va ser el líder polític. Fill d’un líder gerrer dels shawnees, destacà a la cacera i a la guerra prou per anar fent un nom entre les diferents tribus. Ja de jove va entendre que l’ideal del cap indi Pontiac d’unir les tribus era l’única possibilitat que tenien els indis d’oposar-se a l’ocupació dels seus territoris per parts dels colons. Va donar suport a la renovació espiritual proposada pel seu germà, probablement perquè servis com a ciment que reforces la unió política dels indis, separats per tribus, llengües i el costum que cada home era el seu sobirà. Va viatjar per tots els territoris predicant la seva unió política per a quan arribes el moment d’enfrontar-se de nou als Estats Units, aconseguint cert èxit entre els nadius que ja havien experimentat el que significava la colonització de les seves terres per part de l’home blanc, no gaire entre els que això era un tema llunyà que no els tocava immediatament. Els interessos personals d’altres líders tribals, altres opcions polítiques i, sobretot, la idiosincràsia índia en què cada indi era el seu cap, feien molt difícil el seu projecte. Tecumseh potser ha sigut idealitzat com el bon i noble salvatge, s’esmena sovint la seva alçada per sobre de la mitja, les seves faccions nobles, el seu posat senyorial i la seva oposició a la tortura i assassinat ritual dels enemics, tot de trets que els blancs assignaven a un ésser civilitzat i no a un salvatge. Però a part d’aquestes qualitats personals, Tecumseh tenia un ideal polític ben comprensible i lloable per a qualsevol persona a qualsevol part del món, la seva llibertat i la del seu poble. En el moment decisiu de l’enfrontament amb els Estats Units, Tecumseh va ser traït per la incompetència dels seus aliats anglesos i pel càlcul personal d’altres líders indis que se n’apartaren quan les coses van començar a posar-se difícils. Va ser conseqüent amb el que defenia i malauradament per a ell va trobar la mort al combat decisiu per als indis del nord-est. Per a la seva llegenda, va ser afortunat de no sobreviure a la derrota. Qui sap si, com el seu germà, s’hagués hagut de desdir de tot allò que havia dit i pactar la seva supervivència amb l’home blanc.

Batalla del Thames i mort de Tecumseh

Els col·laboradors sempre han tingut mala fama, almenys amb aquest adjectiu. Si de cas cal vestir-los de pragmàtics. Així i tot, és una opció tant llegítima com qualsevol altre, excepte, potser, si col·laborés amb el mal absolut en unes circumstàncies no vitals, cas dels col·laboradors amb el nazisme als seus països. Philippe Pétain seria el cas arquetípic modern de col·laborador salvapatries. Però tret d’aquests casos i fora de motivacions personals, l’assimilació és una estratègia per a la supervivència tant llegítima com la resistència, una opció que probablement no escriurà el teu nom als llibres d’història, però que segurament portarà als membres de la teva tribu, després d’una transformació cultural, a sobreviure. Per assimilar-te cal una comprensió de les forces de la història i la humiltat de deixar pas a un altre . Però sobretot, si no vols ser titllat de col·laborador, cal ser molt diplomàtic, molt subtil i fer les coses de la manera més digna possible.

Finalment, estan els aprofitats sense escrúpols, els que tan sols busquen el seu profit personal i utilitzen el seu poder per a obtenir avantatge al preu que sigui, encara que aquest preu el paguin els membres de la seva tribu. Mil anys de desgràcies per a ells.

Mentre escrivia els meus pensaments sobre el llibre en aquest post, he anat trobant els protagonistes de cada una de les opcions aplicats a la Catalunya actual. No era la intenció, potser algun dia ho publico.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.